Miriam Tena Ripollés ha estat tota la seua vida amb animals i al camp però des de fa tres anys va decidir que fos el seu treball definitiu, treball que comparteix amb la seua família. Ara, amb 27 anys està casada i té una filla de dos anys que l’acompanya a fer les feines del camp. Miriam ens conta com disfruta del seu treball i les dificultats que tenen per seguir endavant amb aquest tipus de vida, també com d’important per a ells és donar aquesta educació a la seua filla i perquè es critica aquest món des d’alguns àmbits llunyans. Miriam és una de les poques dones que continuen treballant en un mas, evitant que aquests treballs i aquestes terres desapareguen.
- Quan vas decidir posar-te a treballar al mas?
Oficialment em vaig posar a treballar en este mas fa tres anys però tota la vida he estat treballant al mas, primer en els meus pares i des que estic en Joel, quan no treballava a un altre lloc o en acabar la jornada, venia a treballar ací.
- És un treball diari, quina és la feina que s’ha de fer cada dia?
És una cosa que depén molt de l’època de l’any. Ara, per exemple, tenim cria d’ovelles i ens hem d’alçar pel matí a vorer quines han criat a la nit per separar-les, soltar-les al monte, donar-los menjar a les que s’han de quedar ací, preparar el menjar per a després quan les haurem de tancar a totes… També hem d’anar a les vaques a controlar que tot vaja bé i vorer si ha parit alguna… com tenim unes quantes raberes es multiplique la feina per cada una d’elles.
- En què has treballat abans de dedicar-te al mas i als animals?
Vaig estudiar turisme i he treballat en hotels, i dos anys en una perruqueria.
- S’han de tindre molt animals.
Joel i jo tenim quasi 900 ovelles, la meua sogra 100 ovelles més i el meu sogre unes 40 vaques. A més, Joel i jo tenim 10 egües de carn per netejar el camp.
- També teniu agricultura.
Nosaltres plantem principalment ordi (civà) i com ens obliguen a cultivar diverses espècies també plantem avena i blat, encara que també plantem un poc de pirigallo.
- És una terra productiva?
És productiva sempre que ens ajude la climatologia, nosaltres depenem molt del que faça, si ens fa molt bon temps però no plou, es pot arruïnar tot i si plou massa també. Més que si la terra és productiva el que ens afecte és la climatologia.
Almenys tenim uns segurs per sequera, per la pedra… aquesta és l’única forma de subsistir. De fet, aquest any passat que va caure una pedregada molt grossa al final de la collita, vam tindre bancals que tenien un 100% de danys, on no va quedar res. És millor no necessitar als segurs però han d’estar ahí perquè no és una cosa que depenga de nosaltres, pots estar a una setmana de la collita i s’arruïna tot, és una gran impotència però no es pot fer res.
- És una agricultura per alimentar als mateixos animals o per extraure benefici directe venent-la?
Tenim moltes hectàrees i gran part la dediquem per alimentar als nostres animals, una altra per tornar a cultivar i l’altra que mos sobre, la venem.
- Teniu els animals en extensiu…
Sí, nosaltres tenim quasi tots els animals d’extensiu, de fet, ara solament tenim 300 ovelles ací, les altres les tenim pel monte on hem d’anar a ajudar-les a l’hivern o durant la cria dels corders donant-los menjar. Per a les que no els hem d’ajudar tenim el corral obert i elles són lliures però evidentment anem per a controlar-les i veure si tenen algun problema com pot passar en el part, que no passen als terrenys del veí, que tinguen aigua suficient i si hem d’anar a portar aigua… Normalment no passa perquè si estan més avançades, ens les portem ací i les tenim controlades, però passar que alguna es quede allí.
- També es fa formatges, matança…
La meua sogra de vegades fa formatge per a casa de la llet que mos sobre, però matança no en fem perquè està prohibit. Abans ho feien però fa molt temps que no es fa, ni tan sols el fet de portar una vaca a l’escorxador i després quedar-se-la sencera, directament compre la part que interesse. Avui en dia com no es fa per subsistència no interesse tindre una vaca sencera al congelador.
- En un món on la natalitat baixa entre altres coses per la inestabilitat i precarietat laboral, creus que en la vostra vida teniu avantatges respecte a la vida en la ciutat per cuidar de la vostra filla?
La meua mare sempre m’ha dit que estaven mot contents perquè ells sempre havien treballat al mas i en un moment necessitaven treballar d’altres coses perquè el mas no era suficient, és a dir, fent una doble jornada, sempre van poder estar en nosaltres i tots féiem de tot. Jo això també ho he vist en la meua filla Amaia, que l’he tingut ací un any i mig i la tenia sempre en mi, en dos mesos ja venia en mi a la cria de les ovelles i a fer de tot. Ara va a la guarderia i entre setmana està allí, però el cap de setmana torna al mas, ja no és tant masovera però encara ve sempre que pot. Jo veig que disfrute moltíssim jugant en els joguets en els quals imita el que fem al mas, els corderets del play mòbil, carrega als animals als remolques… Ella sap perfectament què són els animals, sap distingir la carn de quin animal és en tan sols dos anys. Sabem que anant amb ella no es pot ser tan eficient com voldríem però poder disfrutar d’ella és una meravella.
- Li esteu ensenyant a la vostra filla a conviure en el camp i els animals, com d’important creus que és això en una societat tan allunyada del camp?
Ho veig molt important, a més ara en què als animalistes els pareix mal la nostra forma de viure en què criem animals per a menjar. Em pareix fonamental que conega com són els animals, la relació entre ells i que valore eixa vida, jo penso que els animalistes són gent que no té contacte amb els animals en el dia a dia i no sap la relació que tenen els animals, la vida que fan, el seu caràcter… Amaia ho veu diferent, sap com són els animals i aprén coses que molta gent no veurà mai en la vida, inclòs xiquets de Morella que per a ells un gos sempre menjarà pinso i farà la volta a l’Alameda, per a ella, van solts i mengen tot el que troben…
- Els animalistes critiquen aquest món per desconeixement?
Jo crec que ho critiquen perquè han personalitzat als animals, en els dibuixos animats els animals van vestits, parlen i tenen sentiments. Nosaltres criem als animals per sacrificar-los i traure un benefici, però som els primers que defensem el benestar animal, ens desvivim per ells, perquè no tinguen cap problema, perquè no es facen mal, els mediquem quan es posen mals… A vegades, quan estic fent una feina difícil penso que em diria un animalista, nosaltres hem de saber fer tot, veterinaris, matrones i tot, m’agradaria saber que farien ells en aquestes circumstàncies, cridarien a un veterinari? No és sostenible cridar a un veterinari per cada ovella.
Ells fan santuaris per animals on no els passe res, què fan quan un animal es mor de vell? A nosaltres també se’ns moren animals vells que volem molt i que els hem de sacrificar perquè no patisquen.
Critiquen des del desconeixement del tipus de vida dels animals, no poden valorar que fa una vaca a un santuari, han de valorar que fan 25 vaques al monte perquè es comporten d’una forma totalment diferent. Penso que les crítiques vénen des de les capitals i les ciutats per desconeixement, hi ha poca gent als pobles que pensen que el que fem està malament perquè saben el que fem. Quan es veu tota la vida la carn en bandeja, no tens la percepció de la realitat.
- Moltes crítiques a aquest món són posteriors al documental de Jordi Évole…
El meu pare també té gorrinis i té un asoll que és la infermeria perquè als animals els passa com a les persones, en els hospitals hi ha gent que li passa tota classe de malalties i no per això estan maltractades sinó que han d’estar en eixe lloc. Nosaltres també tenim la nostra infermeria, tenim un corral en una ovella coixa, en una que es va trencar la pota i se li va curar malament i no la podem enviar al camp, ovelles velles que no poden caminar… si ho gravaren, també dirien que és una barbaritat, però les ovelles també tenen tumors i malalties. Per exemple, a l’estiu se’ls fan cucs per tot arreu, que és una cosa natural per les mosques que posen els ous al seu damunt, i és molt dur haver de curar a un animal en eixes condicions però si no ho fem, se’ns morirà. Jo desconec quina era la situació real de la granja d’Évole, potser alguns animals no haurien d’estar allí ja, però els gorrins són animals un poc carnívors i si un es fa sang o es mor, els altres se’l mengen.
- Els voltors us segueixen suposant un greu problema?
És una barbaritat perquè no podem tindre ni les ovelles als bancals prop de casa, recordo haver d’eixir corrents més d’una vegada per poder salvar les cries davant de desenes de voltors. Hi ha molts més que abans i això és una realitat, no tenen depredadors i si hi ha menjar, es reprodueixen. Crec que tirar els animals morts lliurement és regalar-los el menjar i fer que assimilen que una ovella gitada es pot menjar, arriba un punt que els dóna igual que estiga morta que viva. Quan hi ha fam els dóna igual, potser els muladars siguen una opció perquè solament tenen menjar allí i no toquen res més però tampoc ho sé molt bé. A vegades pot haver-hi 200 voltors i nosaltres anem pel mig amb dos bastons, quan estàs davant de tots aquests animals per salvar els teus fa por…
- En este mas treballeu diverses generacions, quines diferències hi ha en la forma de treballar i de viure? Com ha canviat la seua feina i la vostra?
Hi ha moltíssima diferència, des de la forma de vida de l’avi de Joel que té 92 anys que vivia ací en una època en què vivien del que feien sense guanyar diners, treballant únicament per subsistir. Després el meu sogre ja va augmentar els animals amb ovelles i cabres per guanyar-se la vida i perquè era la seua passió… I ara en què la meua parella llaura amb un tractor un bancal en dues hores i abans hagueren necessitat més d’un dia… Hem millorat molt però anem més estressats per altres coses com per tots els temes de sanitat, dels espais i de la burocràcia, de tot allò que ens exigeixen per temes legals.
- En una zona amb un problema tan greu de despoblament com penses que es pot ajudar als joves a trobar feina i viure ací?
Tant de bo els masos foren una solució perquè al nostre terme hi ha molts vuits o abandonats i seria molt atractiu. És molt bonic tindre veïns i ajudar-se en quant ho necessites. Hi ha terrenys enormes sense cap habitant. Estaria molt bé però en un mas sense llum i sense aigua i en una llarga pista, jo tampoc voldria viure, de fet jo podria viure a un mas amb aquestes comoditats i tampoc ho faig, visc al poble i vaig a treballar al mas perquè és molt més còmode.
Hi ha molt poca gent jove que s’incorpora a l’agricultura i la ramaderia i la majoria ho fan per no perdre la tradició de la família. Nosaltres tenim la sort de poder marxar de vacances i que els meus sogres ens ho cuiden però un dels problemes d’aquest treball és que no existeixen les vacances. Hi ha llibertat i autonomia però no hi ha dies lliures, els animals han de menjar cada dia, ells fan cada dia el mateix.
Per una persona que es vulga posar de nou és impossible, a banda dels coneixements que fan falta, tampoc es tenen les ajudes econòmiques per poder començar en una explotació, la inversió inicial ha de ser tan gran que és inviable.
- Quin suport trobeu a faltar de les administracions?
Principalment facilitats per fer totes les coses, per a la gent que s’incorpore, no és lògic necessitar 500 ovelles o 60 vaques per començar i en què puga passar que no et crien, que falte aigua, que necessites més menjar…
Alguna cosa que ajude molt és el fet de la carn de proximitat i no haver d’enviar els animals més lluny. El que és evident és que des de Madrid no poden entendre el que ens fa falta, cal fer tants papers que complica molt qualsevol cosa que es faça, això s’ha de solucionar.
- En Morella la importància del turisme és més que evident, quina importància té la ramaderia i agricultura?
He treballat molts anys al turisme encara que mai he deixat d’estar al mas. És evident que Morella viu del turisme, tenim uns monuments impressionants que s’han de cuidar i conservar perquè no es perden i perquè això crea molt treball. A nosaltres també ens beneficia si els comerços de Morella compren la carn de les nostres explotacions i com més gent, més ens beneficia a tots. Hem d’estar en sintonia i respectant-nos tots però hem d’entendre que els animals tenen residus i quan es tiren els purins fan olor, evidentment s’ha d’anar en la màxima cura possible però la gent de Morella hem d’entendre que un poc d’olor és inevitable.
- Això vol dir que el a vegades polèmic escorxador de Morella funciona bé pels ramaders de la zona…
A nosaltres ens va molt bé que vinga un carnisser i es vaja emportant els corders per matar-los ací i també saps que la carn que es ven i es menja ací és la que fem nosaltres. Per a què hem d’enviar-lo més lluny i per a què hem de menjar carn de fora tenint la nostra que és molt bona? Ens agilitze molt la feina, ens ha anat molt bé.
- Recentment els mitjans es van fer ressò de que la Unió Europea es plantejava posar un impost a les vaques perquè els seus pets emeten gasos d’efecte hivernacle en canvi són les ciutats les que tenen un aire de color gris.
Pot ser que les granges de vaques en intensiu com les d’Astúries en què hi ha moltes tancades sí que tinga problemes en contaminació pel metà dels animals, ací on els animals estan pasturant en extensiu em coste de creure que supose un problema. Però la contaminació de Madrid per exemple és brutal… i no es penalitza..
- Al cap i a la fi aquests terrenys sempre han estat d’ovelles que consumeixen menys aigua i menjar que les vaques, són les subvencions les que han potenciat aquests animals?
La resposta és que les vaques donen menys feina que les ovelles i són animals molt més fàcils de cuidar. Dubto que siguen més rentables perquè necessiten molta aigua però la comoditat és molt important, les ovelles necessiten atencions diàries i les vaques hi ha vegades que en dues setmanes no anem a vore-les perquè elles són més autosuficients.
- Com creus que afecta l’agricultura i ramaderia en la conservació del medi ambient i la prevenció d’incendis?
Hi ha moltíssims de bancals que no fa tants anys es cultivaven i ara s’han convertit en pinars, gavarneres, esbarzers… S’està superpoblat i ningú perd el temps per eliminar la vegetació invasora. És un problema perquè el monte es tanque i per accedir a un incendi és molt complicat, abans les cabres ho netejaven tot però ara no existeixen els pastors. Nosaltres tenim les egües per a netejar els boscos, de fet hi ha gent que ens demana que els les portem perquè es mengen les gavarneres i de tot perquè no desaparega el pasto i hi haja tant de material de combustió per un incendi.
- L’ecologisme teòric sembla atacar aquest tipus de vida?
Nosaltres no som els més ecològics però els masovers d’abans eren els més ecologistes del món, vivien dels animals i dels boscos i tot el que sobrava s’aprofitava tot absolutament sense crear residus. Que ens diguen als del món rural que contaminem quan eixe tipus de vida amb comoditats i residus prové de les ciutats… nosaltres fem tot el possible per ser ecologistes com aprofitar al màxim l’aigua de pluja per exemple, també tenim el nostre hort d’on mengem i les sobres van per les gallines… Que vinguen a donar-nos classes d’ecologia a nosaltres… Tenim problemes com el plàstic que és brutal i nosaltres ho veiem quan la gent de la carretera deixe les cunetes plenes de residus o quan pugen a les nevades i es deixe tots els plàstics i cartons que usen per a tirar-se per la neu dins de la nostra explotació…
- Com afecta el canvi climàtic al present i al futur en aquesta terra amb clima inestable?
Solament cal mirar que aquest any al mes de febrer i març vam estar treballant en màniga curta quan hauríem d’haver estat en unes nevades importants que ens aporten aigua molt necessària. També hem de tindre cada vegada més segurs per la pedra, la sequia les inundacions… canvia moltíssim, fins i tot el comportament d’arbres que floreixen abans del que toca i després es gelen, els animals que estan acalorats en ple hivern i buscant les ombres… La gent major mirava les tretzenades que ara ja no funcionen, el canvi climàtic ho ha desfet tot. El clima està completament inestable i la gent ho ha d’entendre. La gent major ens recorda que abans els rius i barrancs portaven aigua sempre, ara es veuen una vegada cada uns quants anys. Ens hem de ficar les piles sí o sí, la meua àvia em deia que abans això era normal, jo ja no ho he vist, no vull pensar el que li tocarà a la meua filla.
La Veu de Morella 