“Quan vaig marxar a viure a Morella, havia de tornar al mas a llavar-los la roba als meus germans”

Ramona Martín Prats, de 89 anys, és una d’aquelles dones que ha treballat tota la vida sense cobrar, una d’aquelles dones que ha estat sempre a disposició de la seua família i del seu home, al que va perdre fa molts anys. En una alegre i amable conversa ens conta que mai li ha agradat el seu nom i que l’únic de bo que li ha trobat és que és únic, “no en coneixeràs d’altra”. Ramona, va viure durant molts anys al seu mas, La Venta Farinetes, i amb una memòria admirable, conta tot el que ha viscut en la seua vida, explica la duresa de viure als masos però també els seus avantatges. Al menjador de la seua casa a Morella ens explica moments alegres i tristos com quan va patir les amenaces dels maquis en la postguerra.

Ermita de Sant Marc, 25 d’abril. Ermita propera a la Venta. Arxiu Pascual

Aquesta gent, aquesta generació, va sofrir una guerra, una postguerra i una dictadura on les coses no van ser fàcils per ningú, però la seua fortalesa solament pareix ensorrar-se quan parla del seu mas, de les runes en què prompte es convertiran tots els masos que durant molts anys van albergar una dura però immensa vida.

 


  • Quan eres menuda vas poder anar a l’escola?

Sí, primer vaig anar a la Pobleta un temps, molt poc, i després vaig vindre a Morella.

  • Quants anys tenies quan vas anar per primera vegada, fins quan vas estar?

La primera vegada que vaig anar a l’escola tenia nou anys, ja per a prendre la comunió i vaig estar fins als 10 o 11 anys. Quan vaig marxar a l’escola a Morella vivia allí a casa d’una família en la qual ens portàvem molt bé i ho recordo amb molta alegria, allí deguera anar dos hiverns. Al final, a l’escola vaig anar molt poc, en total uns dos anys, ara per sort tots poden anar molts més.

  • Quan vivies a Morella, després tornaves en la teua família…

Al mas tornava els caps de setmana i anava en una burra, o venien a buscar-me o em portava el tio Joaquin, en el que vivia. D’un lloc a l’altre ens costava tres hores, per això em vaig quedar a viure allí, no podia anar i tornar tots els dies.

  • Quina era la vida al mas d’una xiqueta? Jugàveu, vos feien treballar…

Allí féiem de tot, anàvem a guardar els matxos, les ovelles, els gorrinos… també collíem herba pels conills, ajudàvem a fer les garbes i a collir l’espiga i totes estes coses que es feien als masos. La veritat és que féiem quasi les mateixes coses que la resta de la família. Temps per jugar en teníem poc, també perquè no hi havia xiquets a part dels germans, al final en els germans ja se sap, sempre acabàvem discutint i prompte s’acabava de jugar.

  • En què jugàveu?

En aquell temps jugàvem en quatre coses, teníem prou en el que fora, en quatre cassoletes i una pilota ja féiem prou. Això sí, de joguet no en teníem cap, no ens compraven res quan jo era menuda.

Estat de runes de molts masos
  • On era més difícil viure, al poble o al mas?

Més difícil sempre ha sigut al mas, perquè al poble com hi ha més gent sempre estàs més acompanyat i protegit. El mas és més solitari, encara que en aquell moment com es vivia a tots els masos també teníem un ambient més familiar, ara, com és un desert…

  • Hi havia relació entre els masos, us ajudàveu entre vosaltres?

Abans era molt més bonic, quasi tots els masos tenien gent i els diumenges ens ajuntàvem, anàvem junts al poble… hi havia més convivència. Hi havia molta relació entre els masos, a la Venta venien a aprendre a muntar en bicicleta perquè els altres no en tenien i els meus germans en tenien, així, pujaven a voltar l’era en bicicleta o anar un tros per la carretera.

Ajudar-nos entre nosaltres no solia passar perquè a tots ens venien les mateixes faenes alhora, però solíem buscar a gent del poble que anaven al jornal i que no tenien faena.

  • Quantes vegades anàveu al poble, necessitàveu comprar moltes coses o éreu autosuficients?

Solíem anar els diumenges però no tots i també a les festes. Els xics anaven més però a les xiques no mos deixaven anar tant.

A Morella veníem a comprar i a la Pobleta a ballar, a fer festa, perquè allí no hi havia res, sols hi havia dos tavernes i quatre graneres o dos lates de sardina, per comprar havíem de vindre a Morella. Sempre veníem a la fira de Morella i compràvem moltes coses, però en el que fèiem al mas es podia viure bé.

  • Com anàveu vestits en aquella època? Ara la roba té poc valor, quin valor tenia llavors?

No ha canviat tant la forma de vestir, sols que els materials eren diferents i les modes també, però de vestits antics jo ja no en vaig portar. Això sí, la roba era molt més bona, ara és molt senzilla, tota era de cotó i de llana i quan es trencava sempre s’intentava d’arreglar perquè era molt més cara i més valuosa que ara. Abans sí que vestien en faldetes i saragüells, però nosaltres ja no ho vam viure.

  • Quina diferència hi havia entre la roba de xiquets i xiquetes?

En aquell moment de pantalons les xiques en portaven pocs o no cap, nosaltres sempre havíem de portar vestits i els xics un pantaló curt. Jo fins que no em vaig casar no vaig portar pantalons, recordo que quan anàvem a replegar olives, que has d’anar per terra, ens posàvem unes faldes llargues perquè posar-nos pantalons no estava ni pensat, mos pareixia una cosa rara, una dona en pantalons pareixia una disfressa. Pensa que era en aquell moment en què l’home era home i la dona, dona. Cada u havia de fer el que li tocava.

  • Com va canviar per a tu el fet de casar-te? Que suposava en aquells temps no fer-ho?

Quan em vaig casar vaig marxar del mas a viure a Morella, la meua vida va millorar perquè vaig marxar en la persona que volia. La vida canvia molt perquè vius d’una altra manera, al mas era tot més complicat. Jo abans de viure a Morella vaig viure mig any a Estret de Portes perquè el meu home ajudava a un carboner a fer les carboneres, les carboneres es feien molt a la part de Vallibona, amuntonaven llenya de carrasca, li pegaven foc i feien carbó. Era una època en què hi havia molta gent que es dedicava a això. En aquells temps que una dona no es casara era molt rar i tot el món et mirava rar, no era alguna cosa normal.

Sols vam poder estar mig any perquè en allò van aparéixer els maquis en la Pastora i això i vam haver de marxar.

  • Com recordes a relació que hi havia els maquis?
La Pastora

Ho recordo com una cosa molt desagradable i amb molt temor, en aquell moment era molt difícil viure allí. Recordo com un dels maquis ens va dir “jo ja n’he matat 28, si es donen compte jo igual dec la vida per 28 que per 30, així que ja saben el que els toque”. Això va ser l’últim que em va dir un dels que manava que anava en la Pastora, era un de la part de Terol que es va tirar al monte en la Pastora. Ells mataven a tots, a José de casa Roc li van matar a tota la família, als pares i als germans, ell en escoltar el soroll es va poder escapar cap a la muntanya.

Entraven als masos i a tot arreu i si volien diners o el que fos doncs els mataven, això feia que la vida als masos encara fos més difícil, va ser més difícil que la guerra. Per sort a poc a poc es va anar acabant, primer anaven en quadrilles i després es van quedar la Pastora i el que ens va amenaçar de mort a nosaltres.

  • Quina relació tenia la gent amb els maquis i la Guàrdia civil?

Els que tenien relació amb els maquis és perquè li donarien diners o perquè els amenaçaven, però la major part de la gent solament tenien relació en la Guàrdia Civil. Quan ens van amenaçar, la Guàrdia Civil va estar uns quants dies amb nosaltres fins que vam acabar el carbó i vam marxar perquè no tornaren a matar-nos, va ser una temporada molt amarga i vam vindre a Morella a viure, d’ací ja no ens vam menejar. Aquell mas el vam arrendar i es van quedar els masovers, nosaltres vam haver de marxar. Tot això va passar sobre l’any 1951, la guerra ja feia temps que havia acabat.

  • Recordes la Guerra Civil?

Per sort jo tinc un bon record de la Guerra perquè a mi no em va tocar ni lluitar ni res, recordo que tenia set anys i era molt amiga dels soldats, clar una xiqueta de set anys no s’entera de res. Quan van arribar ací els del bàndol nacional recordo les caravanes de cotxes i tota la gent que hi havia, en canvi, a la part dels rojos anaven més dividits i sense ordre.

Fotografia de Francisco Franco en terrenys de Morella en la Guerra Civil

Com molts soldats tenien xiquetes com jo doncs els feia gràcia i em marejaven molt, jo anava sempre entre els soldats que em donaven menjar, algun dia vaig acabar carregada de lates de sardina o melmelada. Ma mare sempre deia “esta sagala mos la jugarem per eixos cotxes”. Jo no vaig passar gens de temor perquè ací no hi havia front, una vegada em van donar una nina que haurien pillat per ahí per a les seues filles però el soldat es daguera apiadar de mi i me la va donar, recordo que era una nina preciosa però de lo maja que era no la vaig poder disfrutar perquè quasi que no em deixaven jugar perquè no es fera malbé. Mira si li tenia apreci que després de casar-me volia tornar-li a posar el monyo però la perruquera em va dir que si estava tonta i la vaig haver de tirar.

Els meus germans Juanet i Ginio sí que van estar a la guerra cinc anys i van patir molt, jo i José com érem menuts no ens va afectar molt. Ells estaven primer al front dels republicans i després es van passar als nacionals, com veien que guanyaven els nacionals i pot ser que foren més del partit de Franco, es passaven a la nit jugant-se la vida. En cinc anys van recórrer tota Espanya.

  • En els anys de la guerra i la postguerra com era la vida? Hi havia suficient menjar?

Per sort jo no he patit mai fam, sempre hi ha hagut pobres i rics, no és que jo fos rica ni molt menys però sempre vam poder matar algun animal i això i vam aconseguir tindre menjar, però els meus germans sí que en van patir moltíssima a la guerra. Quan els van tornar a casa van arribar plens de polls i carregats de misèria, des d’aquell moment es van quedar a viure al mas sempre.

  • Com es cuinava en aquella època, quins utensilis es gastaven?

Una de les coses més usades que potser és la cuina de gas o de butà no existia i havíem de cuinar en el foc enterra, tampoc teníem nevera o tele… Per conservar la carn dels animals que matàvem l’havíem de fregir fent el frito o assecar-la buscant els llocs més frescs com a les bodegues o fins i tot traient-les a la nit al carrer.

De pa en féiem una vegada a la setmana al forn del mas i ens durava per a cada dia, era una cosa bonica perquè feies moltes coses. El dia de pastar donava molta feina però després tenies tota la setmana arreglada, era molt més bo que el pa d’ara i aguantava tota la setmana perfectament sense assecar-se, era molt més gustós i bo que el d’ara que és més falsificat. La llevadura va millorar i facilitar la feina però el més important era el forn, que era una cova de pedra, la pedra de color negre pel foc quan estava prou calenta per fornar es feia blanca, en aquell moment apartàvem les brases i en llenya de ginebre féiem llum per a poder posar el pa..

  • També teníeu hort per cultivar hortalisses?

Clar, teníem un hort on féiem de tot, l’aigua en aquell moment baixava corrent pel barranc i en teníem suficient per a regar. Des d’un punt posàvem una reguera que conduïa l’aigua fins a una bassa, allí teníem aigua per a regar i pels animals. Però l’hort havia d’estar a baix al barranc on hi havia l’aigua i nosaltres vivíem a dalt de la muntanya, per la qual cosa havíem d’anar caminant més d’un quart d’hora fins allí, no pareix molt però quan agarraves un cabàs ple de tomates en aquell pendent de cara amunt el camí es feia molt llarg.

  • Quines feines feien els homes i quines les dones a un mas?

Els homes feien les coses que necessitaven més força. Les dones a engavellà, a risclà, a regar els horts, a cuinar, a rentar la roba… quasi que féiem més feines les dones que els homes però tots treballàvem molt perquè sempre teníem molta feina. Però les feines de casa els homes no les feien mai, rentar la roba i això ho havíem de fer nosaltres, de fet quan em vaig casar i vaig marxar del mas, havia de tornar al mas els caps de setmana per a rentar, i llavar-los la roba als meus tres germans que vivien al mas i no es van casar mai, mai es van llavar ni van netejar res..

  • Quina era la part més important d’un mas?
Estància d’un mas en males condicions

La vida es feia a la cuina i al menjador perquè els dormitoris es gastaven poc, a les alcoves solament anàvem per a dormir. També eren molt importants els graners per guardar el blat i la civà i la pallissa o la falsa per guardar la palla. Allí sempre teníem gats i gossos perquè controlaren a les rates i no feren malbé el menjar.

 

  • La major part dels masos estaven ocupats per masovers arrendats o pels propietaris?

Al terme de la Pobleta quasi tots eren els amos, em pareix que solament el Cap de la Vall estava arrendat, però sí que hi havia molts que tenien masovers arrendats i tenien molta pobresa perquè li havien de pagar a l’amo una bona quantitat que perjudicava molt als que vivien al mas.

  • Quina sensació tens al vorer els masos caiguts i sense futur? I el teu?
Entrada abandonada mas de Planelles. Dena de la Pobleta

És una sensació terrible, molt desagradable, jo de vorer La Venta com està ara i de pensar com estava… no tinc ganes ni d’anar, tot caent i tot tancat… quan abans teníem uns balcons plens de flors i tot arreglat i bonic… Quan ara veus que està tot abandonat i no pots fer res, que entre en una decadència total… en fi, molt, molt mal.

L’altre mas de Farinetes ja mos ha guanyat, era molt antic, però no hem pogut fer res, va eixir una escletxa i la meitat ja ha caigut enterra, no podem fer res, val milions d’arreglar un mas tan gran i antic. A més, els masos com eixe tenen molt de tros de pista i molt roïna, que per entrar el material allí és molt difícil, en fi, prompte tornarà a ser tot un muntó de pedra.

Un comentario Agrega el tuyo

  1. josé sangüesa dice:

    Molt be Bernabe

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s